Moltes són les veus que aquests dies s’alcen per demanar la pau arran dels fets que s’estan succeint a Ucraïna, veus que clamen, reclamen i exigeixen la pau potser sense tenir en compte que justament ara és hora de responsabilitzar-nos, com a persones i com a societat, de les nostres accions. La pau no és només un dret, també és un deure, i tenim l’obligació moral i humana de mantenir-la.
La COELL, com a organització empresarial, ha escoltat i escolta cada dia les problemàtiques dels diferents sectors de producció que estan patint el que ja comencen a ser greus resultats econòmics a causa d’una guerra tan propera. Però darrera d’aquests no hi ha altra cosa que persones que pateixen. Les conseqüències humanes són gravíssimes.
La guerra a Ucraïna ja ha deixat a dia d’avui centenars de morts i milers de famílies trencades, i ha provocat un èxode mai vist des de la II Guerra Mundial al continent europeu, un drama humanitari impropi del segle XXI. I a la por de tothom que el conflicte s’estengui, s’hi comença a sumar la realitat del desgavell econòmic que suposa una situació d’aquestes característiques tot just després del provocat per la pandèmia de la COVID-19.
A la COELL entenem que l’entorn immediat a aquesta guerra, en definitiva la Unió Europea i el món occidental, ha de reaccionar al que està passant, però demanem que aquesta reacció sigui sota la premissa de la pau, del dret, sí, però també del deure de vetllar per la pau dels pobles ara i sempre. Les conseqüències de no fer-ho poden ser tan imprevisibles en els resultats com el que va postular el matemàtic Edward Lorenz als anys 60 en descriure el seu conegut “efecte papallona”. Sobretot assegurem-nos, doncs, de no equivocar-nos en les previsions ni en les decisions per no acabar provocant el caos.
De moment, cal ajudar totes les famílies que han fugit de la guerra. Des de la COELL fem una crida a totes les persones perquè això sigui possible. Aquest és el punt més important i més tenint en compte que a les terres de Lleida la comunitat ucraïnesa és una de les més significatives per la seva relació amb empreses del territori. No cal que l’ajut marxi lluny, només cal ajudar des de casa i en la proximitat si és el cas.
Més enllà d’aquesta realitat, és necessari que minimitzem la por entre els nostres conciutadans i les nostres conciutadanes, i que comencem a prendre mesures perquè les empreses puguin continuar amb la seva activitat. No ens podem permetre ni tensions socials ni més conseqüències econòmiques com la inflació, la pujada de preus de l’energia, la falta d’abastiment de matèries primeres o novament la pèrdua de llocs de treball.
Demanem, doncs, que les polítiques del Govern de la Generalitat, del Govern de l’Estat i de la Unió Europea apel·lin, en primer lloc, als principis humanitaris que requereix la situació i, en segon, i no per això menys important, a assegurar la convivència i el sistema social. Tothom té dret a la pau. Que tothom hi tingui el deure.
La Junta Directiva
